dilluns, 8 d’octubre del 2012

ACTIVITAT 1 CLASSE TEÒRICA – TEMA 1: SOCIEDAD DE LA INFORMACIÓN, TECNOLOGÍAS DIGITALES Y EDUCACIÓN.(Area, M. 2.002)


ACTIVITAT 1: EXTREURE I SINTETITZAR  LES IDEES PRINCIPALS DEL TEXT.

A grans trets podem dir que aquest article tracta de tot el que han suposat les noves tecnologies al llarg de la història i especialment a l’actualitat.

En primer lloc n’Area ens parla que és un tema que afecta a nivell internacional. Es canvis tecnològics  han suposat uns canvis a nivell econòmic, polític i social i al revés.

Totes les èpoques  han tingut un recolzament en les tecnologies per aconseguir un desenvolupament a nivell organitzatiu i social, es a dir, existeix una relació simbiòtica entre la societat i la tecnologia.

Actualment vivim un període de processos sociològics, econòmics, polítics i culturals diversos. D’aquests, destaca la globalització de la qual diu que és un fenomen que té visió política i econòmica a favor de l’alliberació del mercat al àmbit mundial i que les tecnologies són els motors acceleradors d’aquesta.

Gràcies aquest fenomen la informació s’ha  convertit en un producte de valor i creixement econòmic.

Ens anomena a Echevarría (1.990) per explicar les seves perspectives i posicions de les tecnologies en el tercer entorn (actual): mercantilista, discurs crític- polític, discurs tecnocentrista i el discurs apocalíptic. Aquestes són diverses i contraposades. Des de la que prima a la tecnologia com el motor de tot, com la que no la dota de tanta importància ni rellevància.

A  continuació n’Area ens parla dels aspectes positius de les tecnologies digitals com són: la destrucció de barreres espacials- temporals, accés permanent a informació, millores en serveis, transformació de patrons tradicionals de treball, superació d’una visió estreta i localista de la realitat.  Així com també ens nombre una sèrie d’aspectes negatius: obstaculització del progrés cap un model social democràtic i manco agressiu en diversitat cultural i mediambiental, pèrdua de la identitat cultural de les persones i col·lectius, no conducció a un benestar atès que no tenim temps per adaptar-nos i feim un mal ús d’ella. 

Som una societat depenent de la tecnologia i amb por dels falls, provoca un uniformisme cultural, l’individu passa de ciutadà a client i usuari, pèrdua de la privacitat i llibertat, increment del control.

Les tecnologies digitals provoquen uns problemes educatius en el procés d’adaptació a la innovació tecnològica per manco de temps i velocitat exagerada, implica un reciclatge per adquirir unes competències imprescindibles, una alfabetització tecnològica necessària per accedir i saber emprar adequadament la tecnologia digital, i també provoca una ruptura generacional.

Un altre problema és la gran quantitat d’informació que posseïm i no sabem transformar en coneixement, i la gran diversitat de fonts. Tot això implica una nova manera d’aprendre, entendre i participar; explicant la informació bàsica i saber establir relacions  amb altres informacions que interessin.

El darrer problema està lligat a les noves formes laborals sorgides, aquestes faciliten ús i intercanvi de la informació i generen nous llocs de treball però també provoca unes incoherències al sistema educatiu que introdueix aquest canvis de manera lenta i no eficient.

La darrera part d’aquest article enumera una sèrie de reptes de l’educació davant les tecnologies digitals. A nivell general destacar la necessitat de formar una societat que pugui accedir i tenir coneixement de les noves tecnologies.

En primer lloc  ens parla de la necessitat d’integrar les noves tecnologies en el sistema i cultura escolar. Hi ha que modificar el model d’ensenyament – aprenentatge globalment.

A continuació i molt lligat al repte anterior, ens diu que hi ha que reestructurar les finalitats i mètodes d’ensenyança, això comporta uns nous rols per els docents i els alumnes. Els alumnes en quan han de ser actius i protagonistes del seu procés d’aprenentatge i en quan als docents ha de guiar a aquests. Apart de realitzar diverses accions educatives que no està habituat a fer com la reflexió pràctica, formació permanent, analitzar seva actuació...

Un altre repte és estendre la formació mitjançant les xarxes d’ordinadors i la tele formació, això  suposarà la satisfacció de les necessitats de tots els usuaris, tant a nivell espacial com temporal i el cobriment de la demanada de formació.

Després ens parla de la necessitat de revisar la formació i replantejar la formació, establint nous plans de formació que assumeixin els nous plantejaments i satisfacin les noves necessitats.

El darrer repte és desenvolupar accions d’educació no formal a fi de satisfer les necessitats formatives dels sectors socials que es troben fora del sistema escolar. Així potenciar l’accés i participació democràtica a les noves xarxes de comunicació, permetre una major individualització i flexibilització.

Per concloure l’article destaca que l’educació és i continuarà sent el motor  del canvi, progrés i cohesió social i que per molts canvis que pateixi seguirà sent una activitat d’interacció humana intencional.

 

ACTIVITAT 2: MOSTRAR ACORD O DESACORD AMB L’AUTOR.

A nivell general d’aquest article de n’Area no puc dir si estic en acord o desacord amb l’autor, pel fet que m ‘ha aportat molta informació fins al moment desconeguda, molt interessant i útil per aquesta assignatura, com per exemple les dades informatives més històriques. M’he adonat que  conceptes i idees també les havíem treballat a la sessió teòrica del passat dilluns i m’ha servit com a repàs.

Però a trets més concrets si que puc dir que estic d’acord amb aquest autor, pel fet que les noves tecnologies han canviat a la societat, però també és cert que sense els canvis a nivell social tampoc s’hauria donat aquest gegant avanç tecnològic.  Pens que totes les coses i avenços tenen una part positiva i d’altre negativa, aspectes que milloren, altres que queden obsolets i poden significar pèrdues i d’altres unes noves i magnífiques invencions. Però he de dir que tot això s’ha de saber gestionar i controlar molt be per trobar el punt d’equilibri just perquè no perjudiqui negativament a ningú. I tal i com diu Area, i  això no és així. La globalització ens obliga quasi be, a estar tots fets amb el mateix patró, a ser igual, no tenir gustos ni idees diferents, a fer més pobres a països i aprofitar-nos d’ells. Una gran llistat de coses que no pensem quan gaudim i ens acomodem en aquesta societat occidental . Sóc de la opinió que tot es bo dins una mesura i equilibri lògics.

He destacat del article que quan ha introduït els reptes de l’educació parla d’un supòsit el qual “el sistema educatiu ha d’estar al servei de les polítiques públiques destinades a construir i consolidar un model de desenvolupament social recolzat en els principis polítics de la democràcia i la redistribució de la riquesa”. Estic totalment d’acord que és un supòsit perquè no crec que sigui així avui en dia el sistema educatiu dins aquest pensament neoliberal al qual vivim, on el capitalisme i els diners regnen per damunt de tot.

En quan parla del paper actiu i protagonista del alumne i el de guia i acompanyant del docent, pens que no només ha de ser així per les noves tecnologies sinó que en general l’educació ha de canviar perquè la societat i les necessitats d’aquesta han canviat i hem d’ajustar-nos a la realitat. Són idees que tenc molt clares després de viure la meva experiència Erasmus a Pistoia (Itàlia) i que he vist i he interioritzat a la perfecció.

També dir que estic d’acord que el si el sistema educatiu ha de canviar les persones ens hem de preparar per poder adaptar-nos a aquests canvis i un és fonamental que les persones tenguin les ments obertes per aprendre a fer un ús intel·ligent, tal i com diu Area d’aquestes. A fi de no acomodar-nos, no quedar-nos endarrere i poder oferir una educació de qualitat que indirectament hem de pensar que els nostres infants el dia de demà seran ciutadans i volem que siguin persones competents.

Està clar que les noves tecnologies estan presents en el nostre dia a dia, i que ens hem d’espavilar i pujar al “carro” per no perdre’ns ni desorientar-nos perquè el món no s’atura per ningú i no ens podem quedar endarrere.

Per acabar dir que m’ha agradat molt com a finalitzat aquest article parlant de l’educació i el poder i importància que té en la societat i funcionament del món. Si eduquem correctament, formem a persones crítiques, cultes, autònomes, intel·ligents, capaces...el món serà millor.

Gràcies.

 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada