REFLEXIÓ BLOC SOBRE EL ROL PLAYING DEL TEMA 5:

Avui per introduir el tema 5 hem fet un “rol playing” sobre la integració curricular dels mitjans i recursos tecnològics. Al nostre grup ens ha tocat representar i defensar la postura de l’equip directiu d’un centre educatiu.

Un cop dut a terme l’exposició de les tres postures, m’he adonat de diferents aspectes que m’agradaria exposar.

En primer lloc, la postura que ens ha tocat es troba situada al mig del triangle. Perquè reben les demandes dels mestres i les imposicions del govern, això fa que hagin de tenir molta cura amb intentar agradar a tothom i tenir a tots contents, això és molt complicat. Per una banda el govern els apreta, imposa, redueix i suprimeix. Per altra banda els mestres reivindiquen i demanen.

Si que és cert que les postures de l’equip directiu i mestres, han estat més similars, perquè realment són les que viuen el dia a dia dins les escoles, estan amb els infants i són els que realment viuen les necessitats, possibilitats d’aquesta integració. En canvi el govern, tenen una mirada molt superficial, amb la qual, no tenen un contacte directe i decideixen sense tenir en compte les necessitats reals.

El govern exigeix i ofereix unes condicions i recursos que no estan d’acord amb la realitat. L’equip directiu té que admetre el que els donen i diuen des de dalt i maquillar i intentar transformar-ho per transmetre als mestres. Una mica incoherent tot plegat, però és la situació que vivim i un gran problema aquesta funcionalitat.  Ja no només parlant de la integració de les Tic’s sinó que és un problema que va més enllà; un gran debat.

 

Muntatge Àudio

Aquí vos deix el meu muntatge àudio que vaig fer.... quina por!!!!!

Com ens poden ajudar les TIC en la comunicació escola - familia?

Des de’l meu punt de vista, les Tic han de provocat grans canvis en les nostres vides i per tant, tal i com hem vist a classe, el món ha d’acceptar i adaptar-se a aquestes noves circumstàncies. L’escola no pot quedar al marge d’aquests canvis i per tant és molt important que ens posem les “piles” i “pujar-nos al carro”, per tal que no existeixi cap tipus de ruptura entre el ritme de la societat, cultura i l’escola. En quan a com ens pot ajudar les TIC’s en la comunicació entre famílies i escola crec que podem tractar diferents punts. En primer lloc, les Tic’s ens poden oferir l’oportunitat d’apropar-nos més a elles mitjançant la creació d’edublocs d’aula, dels alumnes o centre, amb els quals les famílies poden conèixer que fan els seus fills/es el temps que són a l’escola, com són els seus fills, com avancen, què aprenen, com es relacionen entre iguals i amb les mestres... Pot ser una gran finestra, que els pot aportar molta informació. Per altra banda podríem aprofitar per ajudar a les famílies a entrar en el món de les noves tecnologies, oferint cursos, tutories de diferents maneres a fi de que totes arribin a tenir les mateixes oportunitats d’accés a les Tic’s. Ja sigui per motiu econòmic o perquè no han rebut la formació adequada. Tot això ja ens suposarà establir certa comunicació amb les famílies. Les mestres tindran un fet clau, perquè han de dominar les noves tecnologies, han d’estar disposades a invertir el seu temps en elles, i en fer aquestes trobades formatives amb les famílies, igual que amb la creació del bloc i el posterior manteniment perquè tengui un sentit i raó de ser. Perquè tota proposta i iniciativa no té sentit si no està argumentada i reflexionada a priori. Per acabar, volia afegir que podem trobar diferents motius per comunicar les famílies i l’escola mitjançant les Tic’s. He exposat dues més detalladament, però podem crear sessions de cinema, projeccions, creació de projectes amb les famílies amb l’ajuda de les Tic’s. Tot és qüestió de la formació i implicació dels docents, de la disposició de les famílies i recursos que disposi el centre. Un grapat d’ingredients, que si cuinem amb il•lusió, creativitat, responsabilitat, ganes... poden sortir propostes molt temptadores i exquisides.

Activitat 3: Comentari sobre la "Cacera del tresor"

M’ha sorprès molt gratament aquesta eina que ens ha mostrat na Nuri, no tenia cap coneixement de la seva existència. En moltes ocasions, sobretot des de que cursem aquesta matèria, me demanava com podia introduir les TIC’s a les aules d’educació infantil, i això m’ha ofert una gran possibilitat que segurament, donarà peu a altres formes i maneres diverses de fer-ho en un futur. Opin que és una manera de poder introduir i iniciar als infants dins el món de les tecnologies, fer una activitat plegats; d’interacció entre la mestra i els alumnes, molt motivadora i amb la qual es poden adquirir certs coneixements i competències. Després d’haver vist diferents exemples, m’he adonat però que és una mica complex per infants en edat d’educació infantil (0-6 anys). Ho trob més orientat per infants de primària en cas de fer-ho sense ajuda de la mestra, pel fet de poder llegir, tenir més habilitats alhora d’emprar l’ordinador, maneig del ratolí... però que si es fa en gran grup amb la mestra es pot adaptar a infantil. Tot depèn dels objectius que es plantegi la mestra i quin ús li vol donar. M’ha semblat una mica complicat que per respondre a cada pregunta els infants hagin d’anar a un altre link per trobar-la. Potser per començar seria més fàcil disposar la pregunta disposat de la informació, de manera que hagin de cercar-la i fer un exercici de comprensió. Supòs que veient com es duu a la pràctica ho entenc millor, i les meves opinions canvien. Com va comentar na Montse Carné a la darrera sessió, els exemples que hem vist són molt específics i ens poden ajudar i donar idees però no per fer-los perquè el seu contingut és molt tancat. Crec que cada mestra haurà de crear el seu propi per poder ajustar-lo als seus objectius i intencions. Tot una nova eina amb la qual experimentar...

ACTIVITAT TEMA 2: FER UN COMENTARI AL BLOC PER VEURE SI TROBEM SI ÉS SUFICIENT EL QUE ES PARLA A LA NORMATIVA SOBRE LES TIC’S I SI REALMENT S’APLICA A L’ESCOLA.

En primer lloc per realitzar aquesta activitat he fet una lectura dels tres documents indicats, en la qual he subratllat i destacat cada vegada que parlava de les noves tecnologies. A fi de tenir-ho tot recollir per poder comentar de manera més global que diu i que pens. A” grosso modo” puc dir que parla de tant en quan de les noves tecnologies, però amb la importància que tenen actualment, crec que s’hi parla poc. Hauríem potser, actualitzar-lo per donar-li una mica més de protagonisme. Tot i que també pens, que a l’educació infantil no són essencials, ni imprescindibles. Hi ha aspectes molt més importants a treballar en aquesta edat com són la cura, autonomia, socialització, autoestima, comunicació... Sempre quan es dirigeix a les TIC’S ho fa dient que ha de ser una iniciació, primer contacte, experimentació, saber comprendre, expressar-se en aquest llenguatge. I fonamentalment dirigit al segon cicle d’E.I. Trobem senyes de les TIC’S en les àrees de coneixement de l’entorn i en l’àrea de llenguatges; tan a objectius, continguts i criteris d’avaluació. Tots ells fan referència a les TIC’S com un llenguatge més, apart del musical, artístic... Des de’l meu punt de vist no són gens concrets i pot costar a les mestres saber com treballar-ho a les aules. Pens que tot i ser un document oficial, podria ser més precís i concret, de tal forma que poguéssim entendre una mica millor que “hauríem de treballar” dins les aules. També dir que és una mica incoherència dir que es treballin tals competències, quan a la majoria de les aules de les nostres escoles, no disposem d’aquests mitjans com projectors, ordinadors, pissarres digitals... Un altre aspecte important és l’acceptació dels docents cap a les TIC’S , en hi ha molts que es tanquen, senten inseguretats, no han rebut la formació corresponent i per això estan una mica tancats a aquest nou llenguatge. En definitiva dir que als documents oficials els manca una mica d’informació, a les escoles manca una mica de recursos i també a les mestres un poc de formació i llevar-se la por! A continuació apareixen tots els fragments on he trobat anomenades les TIC’S. DOCUMENT OFICIAL 1: ORDEN ECI/3960/2007, de 19 de diciembre, por la que se establece el currículo y se regula la ordenación de la educación infantil. I. Disposiciones generales Artículo 5. Áreas. 5. En el segundo ciclo se iniciará el aprendizaje de la lectura y la escritura en función de las características y de la experiencia de cada niño, se propiciaran experiencias de iniciación temprana en habilidades numéricas básicas, en las tecnologías de la información y la comunicación y en la expresión plástica y musical. ANEXO I ÁREAS DE LA ETAPA DE EDUCACIÓN INFANTIL Conviene subrayar la importancia que, para el desarrollo integral, tienen todos los lenguajes, el corporal, el artístico (tanto plástico como musical), el audiovisual y tecnológico y el lógico matemático, que son básicos para enriquecer las posibilidades de expresión y contribuyen al desarrollo de la competencia comunicativa y para la comprensión de su entorno. Área 2. Conocimiento del entorno La importancia de las tecnologías como parte de los elementos del entorno aconseja que niñas y niños identifiquen el papel que éstas tienen en sus vidas, interesándose por su conocimiento e iniciándose en su uso como medio de expresión, comunicación y conocimiento. Área 3. Lenguajes: comunicación y representación Como ya se ha reiterado, las tres áreas deben trabajarse de manera conjunta e integrada. Así, cuando se aborde, por ejemplo, el conocimiento de objetos y materias que se refleja en el área Conocimiento del entorno, se trabajará al propio tiempo el lenguaje matemático que se refiere a la representación de aquellas propiedades y relaciones entre objetos que un acercamiento a la realidad activo e indagatorio, les permite ir construyendo. Las diferentes formas de comunicación y representación que se integran en esta área son: el lenguaje verbal, el lenguaje artístico, el lenguaje corporal, el lenguaje audiovisual y de las tecnologías de la información y la comunicación. El lenguaje audiovisual y de las tecnologías de la información y la comunicación presentes en la vida infantil, requieren un tratamiento educativo que, a partir del uso apropiado y significativo, inicie a niñas y niños en la comprensión de los mensajes audiovisuales y su utilización ajustada y creativa. Objetivos 2. Experimentar y expresarse utilizando los lenguajes corporal, plástico, musical y tecnológico, para representar situaciones, vivencias, necesidades y elementos del entorno y provocar efectos estéticos, mostrando interés y disfrute. 6. Desarrollar la curiosidad y la creatividad interactuando con producciones plásticas, audiovisuales y tecnológicas, teatrales, musicales, o danzas, mediante el empleo de técnicas diversas. 9. Iniciarse en el uso de instrumentos tecnológicos, valorando su potencial como favorecedores de comunicación, de expresión y como fuente de información y diversificación de aprendizajes. Segundo ciclo. Bloque 1. Lenguaje verbal. Escuchar, hablar y conversar. Participación y escucha activa en situaciones habituales de comunicación. Acomodación progresiva de sus enunciados a los formatos convencionales, así como acercamiento a la interpretación de mensajes, transmitidos por medios audiovisuales. Aproximación a la lengua escrita. Uso, gradualmente autónomo, de diferentes soportes de la lengua escrita como libros, revistas, periódicos, ordenadores, carteles o etiquetas. Utilización progresivamente ajustada de la información que proporcionan. Bloque 2. Lenguaje audiovisual y tecnologías de la información y la comunicación. Iniciación en el uso de instrumentos tecnológicos como ordenador, periféricos, cámara o reproductores de sonido e imagen, como facilitadores de la comunicación. Exploración del teclado y el ratón del ordenador y experimentación de su uso para realizar actividades apropiadas como escribir su nombre, rellenar calendarios, agendas, mensajes, carteles, dibujar, transformar imágenes o jugar. Visionado de producciones audiovisuales como películas, videos o presentaciones de imágenes. Valoración crítica de sus contenidos y de su estética. Distinción progresiva entre la realidad y representación audiovisual. Toma progresiva de conciencia de la necesidad de un uso moderado, crítico y significativo de los medios audiovisuales y de las tecnologías de la información y la comunicación. Utilización de producciones audiovisuales y de las tecnologías la información y la comunicación para el acercamiento a la lengua extranjera. Segundo ciclo Criterios de evaluación de etapa 4. Expresarse y comunicarse utilizando medios, materiales y técnicas propios de los diferentes lenguajes artísticos, tecnológicos y audiovisuales, mostrando interés por explorar sus posibilidades, por disfrutar con sus producciones y por compartir con los demás las experiencias estéticas y comunicativas. Con este criterio se evalúa el desarrollo de las habilidades expresivas por medio de diferentes materiales, instrumentos y técnicas propios de los lenguajes musical, tecnológico, audiovisual, plástico y corporal. Se observará si intenta reproducir canciones, aunque sea completando el educador alguna palabra no usada de forma convencional, si reproduce afinadamente canciones y si capta el ritmo de las mismas y de fragmentos musicales. Se observará, del mismo modo, la capacidad de usar todos los recursos disponibles para conseguir crear un efecto con el cuerpo, imitar personajes, animales y situaciones diversas. Se observará, también, si va aumentando la destreza, la imaginación y la sensibilidad en la realización de actividades plásticas como garabatear, dibujar, pintar, modelar o construir en volumen. Se observará el gusto por experimentar y explorar las posibilidades expresivas del gesto, los movimientos, la voz y también, el color, la textura o los sonidos, así como el deseo de mejorar su capacidad comunicativa y expresiva. Se valorará el grado de imitación, participación en las actividades musicales, de expresión corporal, y de expresión plástica. Se valorará si le gusta intentar reproducir e inventar sonidos y ritmos con su cuerpo como, por ejemplo haciendo palmas o jugando con la voz, si utiliza instrumentos musicales de percusión, si intenta cantar y bailar al ritmo de la música; si es capaz de no asustarse con un personaje, identificarse e imitarle; si participa o toma la iniciativa en la realización de actividades de expresión plástica y utiliza progresivamente las distintas técnicas básicas para expresarse. También se valorará el uso y cui-dado de los diferentes materiales, instrumentos y técnicas propios de los lenguajes musical, plástico y corporal. Se valorará el desarrollo de la sensibilidad estética y de actitudes positivas hacia las producciones artísticas en distintos medios, junto con el interés por compartir las experiencias estéticas. Se observará si disfruta con las producciones artísticas y le gusta participar en ellas, así como, la calidad en la expresión de emociones y opiniones a cerca de obras musicales, teatrales, audiovisuales y plásticas. ANEXO II ORIENTACIONES METODOLÓGICAS Y PARA LA EVALUACIÓN La organización de los espacios y del tiempo. Para el segundo ciclo conviene disponer de áreas diferenciadas de actividad, como, por ejemplo los rincones, orientadas hacia la consecución de aprendizajes diversos relacionados con el juego simbólico, las construcciones, la expresión artística, las tecnologías, las habilidades matemáticas o el lenguaje. Ello estimulará la interacción infantil, facilitará la actividad mental, la planificación y la toma de decisiones de manera autónoma y permitirá atender a la diversidad. La Educación Infantil, una tarea compartida. Efectivamente resulta especialmente necesario que el equipo docente busque la manera más adecuada a cada contexto de dar a conocer y compartir con las familias el modelo educativo. Para ello es esencial el diálogo, la comunicación y el establecer cauces y formas de participación de las familias en el centro y de relación entre padres y educadores. En este sentido las tecnologías ofrecen nuevas posibilidades para que las familias obtengan y aporten información, por ejemplo, a través de las páginas Web de los centros escolares. DOCUMENT OFICIAL 2: Decret 71/2008, de 27 de juny, pel qual s’estableix el currículum de l’educació infantil a les Illes Balears. Els reptes del món canviant en què ens trobam fan que sigui necessari assentar els fonaments que permetran accedir a la informació als infants, estimulant-los a mantenir la inclinació per aprendre durant tota la vida. D’aquí la importància d’iniciar els infants també en el món de la lectura i de l’escriptura, en una llengua estrangera i en l’ús de les tecnologies de la informació i la comunicació, a més de fomentar les experiències d’iniciació primerenca en l’expressió artística, visual i musical i la iniciació, desenvolupament i adquisició d’habilitats lògiques i numèriques. DECRET Article 4 Objectius f) Desenvolupar habilitats comunicatives en diferents llenguatges i formes d’expressió: - Iniciar-se en la comunicació en una llengua estrangera. - Iniciar-se en la lectura i l’escriptura, en el moviment, el gest, el ritme i en els llenguatges visual, artístic i musical. - Iniciar-se en les habilitats relacionades amb les tecnologies de la informació i de la comunicació. Article 8 Currículum 2. Els centres escolars, en la planificació i el tractament de les activitats educatives, han de treballar de manera global la comprensió i l’expressió oral, la lectura, l’escriptura i les experiències d’iniciació en habilitats lògiques i numèriques, en les tecnologies de la informació i de la comunicació i en el llenguatge visual, corporal, artístic i musical, així com els hàbits i les conductes que faciliten el desenvolupament integral dels infants i la seva incorporació a l’escolaritat obligatòria. Document Oficial 3: ANNEX Orientacions metodològiques La comunicació Els mitjans i formats audiovisuals permeten la comprensió d’històries i l’ús d’imatges, sons i paraules per construir missatges, alhora que connecten l’escola amb l’entorn. Les propostes didàctiques que parteixen de notícies, fets, fotografies, etc. són alguns exemples d’activitats que evidencien aquesta relació. ÀREA DE CONEIXEMENT DE L’ENTORN Introducció La importància de les tecnologies com elements de l’entorn i que al mateix temps ens ajuden a descobrir-lo i interpretar-lo fan aconsellable que els infants identifiquin el paper que juguen en les seves vides, interessant-se pel seu coneixement i iniciant-se en el seu ús. ÀREA DE LLENGUATGES: COMUNICACIÓ I REPRESENTACIÓ Introducció Treballar educativament en la comunicació implica potenciar les capacitats relacionades amb la recepció i interpretació de missatges, i les dirigides a emetre’ls o a produir-los, contribuint a millorar la comprensió i l’expressió del món de forma personal, imaginativa i creativa. Aquestes mateixes capacitats posen la base per a l’adquisició de les futures competències bàsiques durant l’escolarització obligatòria. Per a potenciar aquests aprenentatges, cal que des dels primers mesos de vida de l’infant s’afavoreixin les interaccions amb els altres, ampliant les que ja es donen en el si de la família. Les diferents formes de comunicació i representació que s’integren en aquesta àrea són: el llenguatge corporal, el llenguatge verbal, el llenguatge artístic, el llenguatge audiovisual i de les tecnologies de la informació i de la comunicació. En tots ells l’infant haurà d’acomodar els codis propis de cada llenguatge a les seves intencions comunicatives, aproximant-se a un ús cada cop més personal i creatiu d’aquests llenguatges. El llenguatge audiovisual i les tecnologies de la informació i la comunicació estan molt presents en la vida infantil. Des de ben petits, els infants han de viure les produccions audiovisuals amb els adults i amb els seus companys. Han de descobrir que les imatges i els sons, com les paraules, expliquen històries que han d’interpretar progressivament, i han d’utilitzar imatges, sons i paraules per a construir missatges. A través de les narracions d’històries i del diàleg amb els adults l’infant aprendrà a diferenciar el món imaginari del real. En aquest àmbit adquireix rellevància l’ús de les tecnologies de la informació i la comunicació . Aquests llenguatges contribueixen al desenvolupament integral dels infants i es desenvolupen de forma integrada amb els continguts de les dues primeres àrees. Són, a més, instruments de relació, regulació, comunicació i intercanvi i l’eina més potent per expressar i gestionar les pròpies emocions i per representar la realitat. Com a productes culturals, són instruments fonamentals per elaborar la pròpia identitat cultural i apreciar la d’altres grups socials. Objectius generals 13. Iniciar-se en la utilització de les tecnologies de la comunicació i la informació com a recurs d’aprenentatge i recerca, d’expressió i de joc, fent-ne un ús cada cop més responsable i crític. Primer cicle Continguts Bloc 1. Llenguatge verbal Escoltar, parlar i conversar Comprensió de la comunicació dels adults i d’altres infants, així com de texts i relats orals produïts per mitjans audiovisuals en situacions de la vida quotidiana, mantenint una actitud d’escolta i respecte cap als altres en les situacions comunicatives de grup. Bloc 2. Llenguatge audiovisual i tecnologies de la informació i la comunicació - Iniciació en l’ús d’alguns instruments tecnològics senzills. - Aproximació i interès per la interpretació de relats orals produïts per mitjans audiovisuals (produccions audiovisuals: pel•lícules, dibuixos animats…). Segon cicle Continguts Bloc 1. Llenguatge verbal Escoltar, parlar i conversar Atenció i interès envers els textos i narracions orals de tradició cultural (poesies, embarbussaments, endevinalles...) i pels missatges i relats orals produïts per mitjans audiovisuals. Aproximació a la llengua escrita Observació, manipulació i ús, gradualment autònom, de diferents suports de la llengua escrita: llibres, revistes, diaris, cartells, etiquetes, mitjans audiovisuals i informàtics... com a eines d’aproximació a les característiques del llenguatge escrit i per obtenir informació, utilitzant de forma progressivament ajustada la informació que proporcionen. Bloc 2. Llenguatge audiovisual i tecnologies de la informació i la comunicació - Iniciació en l’ús d’alguns instruments tecnològics com a elements de comunicació (ordinador, càmera, reproductors de so i d’imatge). - Presa progressiva de consciència de la necessitat d’un ús moderat i selectiu dels mitjans audiovisuals i de les tecnologies de la informació i la comunicació. - Aproximació i interès per la interpretació de missatges, textos i relats orals produïts per mitjans audiovisuals (produccions audiovisuals: pel•lícules, dibuixos animats, videojocs, CD Rom, jocs d’ordinador), distingint progressivament entre la realitat i la representació i valorant de forma cada cop més crítica els seus continguts i la seva estètica. Criteris d’avaluació Segon cicle 9.- Emprar diferents tipus de mitjans, materials i tècniques dels diferents llenguatges per a comunicar idees, sentiments, necessitats, experiències, desitjos... i com a mitjà d’informació i plaer. Interès per explorar les seves possibilitats i per compartir amb els altres les experiències estètiques i comunicatives. Amb aquest criteri s’avalua el desenvolupament de les habilitats expressives per mitjà de diferents materials, instruments i tècniques pròpies dels llenguatges musical, audiovisual, plàstic i corporal. S’observarà el plaer per experimentar i explorar les possibilitats expressives del gest, els moviments, la veu, i també el color, la textura o els sons. Es valorarà també el desenvolupament de la sensibilitat estètica i d’actituds positives cap a les produccions artístiques en distints medis, juntament amb l’interès per compartir les experiències estètiques.

ACTIVITAT 1 CLASSE TEÒRICA – TEMA 1: SOCIEDAD DE LA INFORMACIÓN, TECNOLOGÍAS DIGITALES Y EDUCACIÓN.(Area, M. 2.002)

ACTIVITAT 1: EXTREURE I SINTETITZAR  LES IDEES PRINCIPALS DEL TEXT.

A grans trets podem dir que aquest article tracta de tot el que han suposat les noves tecnologies al llarg de la història i especialment a l’actualitat.

En primer lloc n’Area ens parla que és un tema que afecta a nivell internacional. Es canvis tecnològics  han suposat uns canvis a nivell econòmic, polític i social i al revés.

Totes les èpoques  han tingut un recolzament en les tecnologies per aconseguir un desenvolupament a nivell organitzatiu i social, es a dir, existeix una relació simbiòtica entre la societat i la tecnologia.

Actualment vivim un període de processos sociològics, econòmics, polítics i culturals diversos. D’aquests, destaca la globalització de la qual diu que és un fenomen que té visió política i econòmica a favor de l’alliberació del mercat al àmbit mundial i que les tecnologies són els motors acceleradors d’aquesta.

Gràcies aquest fenomen la informació s’ha  convertit en un producte de valor i creixement econòmic.

Ens anomena a Echevarría (1.990) per explicar les seves perspectives i posicions de les tecnologies en el tercer entorn (actual): mercantilista, discurs crític- polític, discurs tecnocentrista i el discurs apocalíptic. Aquestes són diverses i contraposades. Des de la que prima a la tecnologia com el motor de tot, com la que no la dota de tanta importància ni rellevància.

A  continuació n’Area ens parla dels aspectes positius de les tecnologies digitals com són: la destrucció de barreres espacials- temporals, accés permanent a informació, millores en serveis, transformació de patrons tradicionals de treball, superació d’una visió estreta i localista de la realitat.  Així com també ens nombre una sèrie d’aspectes negatius: obstaculització del progrés cap un model social democràtic i manco agressiu en diversitat cultural i mediambiental, pèrdua de la identitat cultural de les persones i col·lectius, no conducció a un benestar atès que no tenim temps per adaptar-nos i feim un mal ús d’ella. 

Som una societat depenent de la tecnologia i amb por dels falls, provoca un uniformisme cultural, l’individu passa de ciutadà a client i usuari, pèrdua de la privacitat i llibertat, increment del control.

Les tecnologies digitals provoquen uns problemes educatius en el procés d’adaptació a la innovació tecnològica per manco de temps i velocitat exagerada, implica un reciclatge per adquirir unes competències imprescindibles, una alfabetització tecnològica necessària per accedir i saber emprar adequadament la tecnologia digital, i també provoca una ruptura generacional.

Un altre problema és la gran quantitat d’informació que posseïm i no sabem transformar en coneixement, i la gran diversitat de fonts. Tot això implica una nova manera d’aprendre, entendre i participar; explicant la informació bàsica i saber establir relacions  amb altres informacions que interessin.

El darrer problema està lligat a les noves formes laborals sorgides, aquestes faciliten ús i intercanvi de la informació i generen nous llocs de treball però també provoca unes incoherències al sistema educatiu que introdueix aquest canvis de manera lenta i no eficient.

La darrera part d’aquest article enumera una sèrie de reptes de l’educació davant les tecnologies digitals. A nivell general destacar la necessitat de formar una societat que pugui accedir i tenir coneixement de les noves tecnologies.

En primer lloc  ens parla de la necessitat d’integrar les noves tecnologies en el sistema i cultura escolar. Hi ha que modificar el model d’ensenyament – aprenentatge globalment.

A continuació i molt lligat al repte anterior, ens diu que hi ha que reestructurar les finalitats i mètodes d’ensenyança, això comporta uns nous rols per els docents i els alumnes. Els alumnes en quan han de ser actius i protagonistes del seu procés d’aprenentatge i en quan als docents ha de guiar a aquests. Apart de realitzar diverses accions educatives que no està habituat a fer com la reflexió pràctica, formació permanent, analitzar seva actuació...

Un altre repte és estendre la formació mitjançant les xarxes d’ordinadors i la tele formació, això  suposarà la satisfacció de les necessitats de tots els usuaris, tant a nivell espacial com temporal i el cobriment de la demanada de formació.

Després ens parla de la necessitat de revisar la formació i replantejar la formació, establint nous plans de formació que assumeixin els nous plantejaments i satisfacin les noves necessitats.

El darrer repte és desenvolupar accions d’educació no formal a fi de satisfer les necessitats formatives dels sectors socials que es troben fora del sistema escolar. Així potenciar l’accés i participació democràtica a les noves xarxes de comunicació, permetre una major individualització i flexibilització.

Per concloure l’article destaca que l’educació és i continuarà sent el motor  del canvi, progrés i cohesió social i que per molts canvis que pateixi seguirà sent una activitat d’interacció humana intencional.

 

ACTIVITAT 2: MOSTRAR ACORD O DESACORD AMB L’AUTOR.

A nivell general d’aquest article de n’Area no puc dir si estic en acord o desacord amb l’autor, pel fet que m ‘ha aportat molta informació fins al moment desconeguda, molt interessant i útil per aquesta assignatura, com per exemple les dades informatives més històriques. M’he adonat que  conceptes i idees també les havíem treballat a la sessió teòrica del passat dilluns i m’ha servit com a repàs.

Però a trets més concrets si que puc dir que estic d’acord amb aquest autor, pel fet que les noves tecnologies han canviat a la societat, però també és cert que sense els canvis a nivell social tampoc s’hauria donat aquest gegant avanç tecnològic.  Pens que totes les coses i avenços tenen una part positiva i d’altre negativa, aspectes que milloren, altres que queden obsolets i poden significar pèrdues i d’altres unes noves i magnífiques invencions. Però he de dir que tot això s’ha de saber gestionar i controlar molt be per trobar el punt d’equilibri just perquè no perjudiqui negativament a ningú. I tal i com diu Area, i  això no és així. La globalització ens obliga quasi be, a estar tots fets amb el mateix patró, a ser igual, no tenir gustos ni idees diferents, a fer més pobres a països i aprofitar-nos d’ells. Una gran llistat de coses que no pensem quan gaudim i ens acomodem en aquesta societat occidental . Sóc de la opinió que tot es bo dins una mesura i equilibri lògics.

He destacat del article que quan ha introduït els reptes de l’educació parla d’un supòsit el qual “el sistema educatiu ha d’estar al servei de les polítiques públiques destinades a construir i consolidar un model de desenvolupament social recolzat en els principis polítics de la democràcia i la redistribució de la riquesa”. Estic totalment d’acord que és un supòsit perquè no crec que sigui així avui en dia el sistema educatiu dins aquest pensament neoliberal al qual vivim, on el capitalisme i els diners regnen per damunt de tot.

En quan parla del paper actiu i protagonista del alumne i el de guia i acompanyant del docent, pens que no només ha de ser així per les noves tecnologies sinó que en general l’educació ha de canviar perquè la societat i les necessitats d’aquesta han canviat i hem d’ajustar-nos a la realitat. Són idees que tenc molt clares després de viure la meva experiència Erasmus a Pistoia (Itàlia) i que he vist i he interioritzat a la perfecció.

També dir que estic d’acord que el si el sistema educatiu ha de canviar les persones ens hem de preparar per poder adaptar-nos a aquests canvis i un és fonamental que les persones tenguin les ments obertes per aprendre a fer un ús intel·ligent, tal i com diu Area d’aquestes. A fi de no acomodar-nos, no quedar-nos endarrere i poder oferir una educació de qualitat que indirectament hem de pensar que els nostres infants el dia de demà seran ciutadans i volem que siguin persones competents.

Està clar que les noves tecnologies estan presents en el nostre dia a dia, i que ens hem d’espavilar i pujar al “carro” per no perdre’ns ni desorientar-nos perquè el món no s’atura per ningú i no ens podem quedar endarrere.

Per acabar dir que m’ha agradat molt com a finalitzat aquest article parlant de l’educació i el poder i importància que té en la societat i funcionament del món. Si eduquem correctament, formem a persones crítiques, cultes, autònomes, intel·ligents, capaces...el món serà millor.

Gràcies.